Kern estava molest perquè pensava que Blues in the Night de Harold Arlen (música) i Johnny Mercer (lletra) hauria d'haver guanyat.
Kern es va molestar perquè la seva cançó guanyés perquè s'havia publicat i gravat abans que s'utilitzessin a la pel lícula Lady Be Good, amb música de Jerome Kern i lletra de Oscar Hammerstein II, va guanyar.Aquesta regla es va canviar després dels Premis de l'Acadèmia de 1941, quan The Last Time I Saw Paris, de la pel lícula o com a primer senyal musical als crèdits finals." Įl requisit original era només que la cançó nominada aparegués en una pel.ligible i clarament audible (no necessàriament presentada visualment) tant de lletra com de melodia, utilitzats al cos de la pel.Hi ha d'haver una interpretació substancial, intel lícula poden ser designades, el primer cas va ser Fama a la 53 a cerimònia dels Oscars, el 1981.ĭes de 2019, les normes de l'Acadèmia estipulen que "una cançó original consta de paraules i música, ambdues originals i escrites específicament per a la pel.Contràriament a la majoria de les altres categories, diverses cançons d'una mateixa pel Des de 1947, és fixat en 5, excepcions fetes de 1989, 2006 i 2009 on només tres cançons han estat designades.
įins a la 18a cerimònia dels Oscars, el 1946, el nombre de nomenaments era lliure (aquell any, 14). lícula de 1941 Lady Be Good, l'Acadèmia va decidir restringir els nomenaments a les cançons compostes especialment per a un film.Com a continuació de la victòria a la 14a cerimònia dels Oscars, el 1942 de The Last Time I Saw París, una cançó escrita per Jerome Kern el 1940 i reutilitzada a la pel lícula (Song-Original for the Picture) de 1969 a 1973, Millor cançó original des de 1976.Segons els anys, ha portat diferents títols: Millor cançó de 1935 a 1968 i de 1974 a 1975, Millor cançó original per a una pel Īquest premi recompensa els compositors (música) i lletristes d'una cançó escrita per a una pel L' Oscar a la millor cançó original (en anglès Academy Award for Best Original Song) és un premi cinematogràfic estatunidenc atorgat cada any, des de 1935 per l' Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, la qual atorga igualment tots els altres Oscars. Harry Warren, Per l'obra On the Atchison, Topeka and the Santa Fe (en) (1946)Īllie Wrubel, Per l'obra Zip-a-Dee-Doo-Dah (en) (1947)įrank Loesser, Per l'obra Baby, It's Cold Outside, Neptune's Daughter (1949) Richard Rodgers, Per l'obra It Might as Well Be Spring (1945) Johnny Burke, Per l'obra Swinging on a Star (1944) Harry Warren, Per l'obra You'll Never Know (1943) Irving Berlin, Per l'obra White Christmas, Holiday Inn (1942) Oscar Hammerstein II, Per l'obra The Last Time I Saw Paris (en) (1941) Leigh Harline and Ned Washington (en), Per l'obra When You Wish Upon a Star, Pinotxo (1940) Harold Arlen and Yip Harburg, Per l'obra Over the Rainbow, El màgic d'Oz (1939) Ralph Rainger and Leo Robin (en), Per l'obra Thanks for the Memory, The Big Broadcast of 1938 (1938) Harry Owens, Per l'obra Sweet Leilani, Waikiki Wedding (en) (1937) Jerome David Kern and Dorothy Fields (en), Per l'obra The Way You Look Tonight, En ales de la dansa (1936) Harry Warren and Al Dubin (en), Per l'obra Lullaby of Broadway (en), Gold Diggers of 1935 (en) (1935) Con Conrad and Herb Magidson (en), Per l'obra The Continental, L'alegre divorciada (1934)
0 kommentar(er)
